Només el turisme sostenible ens salvarà

Sembla que això no s’acaba mai. Primer crèiem que no n’hi havia per tant, que el coronavirus seria com una “grip forta” fins que va arribar, de manera fulminant, a casa nostra. Després, vam pensar que quinze dies de confinament tampoc serien tant: seran com unes vacances a casa, aprofitarem per descansar, avançar projectes polsosos que teníem apartats, reprendre nous hobbies… Però resulta que no, tu, que aquest maleït virus no marxa.

Les perspectives no són gaire bones, especialment per l’economia, quan tot aquest malson acabi. I en aquest context no ens queda més remei que replantejar-nos moltes coses. En el cas del turisme, sector on nosaltres treballem, potser ja ho sabíem de manera intuïtiva, però ara més que mai la premissa és clara; només hi ha un únic camí: sostenibilitat i responsabilitat.

I n’estic segura d’això. Tan sols un model de turisme sostenible, compost per empreses responsables, se’n sortirà airós d’aquesta crisi -i m’atreveixo a dir que amb més oportunitats que quan hi entrava- .

Fa unes setmanes vaig viure un episodi que posava de manifest clarament aquesta situació. Un gran portal distribuïdor de visites guiades em pressionava per canviar disponibilitats d’un dels meus tours perquè tenia a la recàmera un freetour exactament igual que la meva visita però “gratis”. Ja sabeu què n’opino dels freetours, i sinó, ho podeu llegir aquí. L’endemà, el portal em notificava que la meva visita seria substituïda pel freetour. Així, unilateralment. El resultat d’això: (per descomptat), la supressió immediata de totes les nostres activitats d’aquest portal.

Les empreses petites com la nostra (i tantes altres!) som conscients que hem d’encaminar-nos i posicionar-nos cada vegada més cap a un model de turisme sostenible i de qualitat. Però les grans empreses, portals i turoperadors sembla que córren, eixelebrats, en sentit contrari.

Personalment crec que el nostre és el bàndol guanyador: som més flexibles -la flexibilitat és la clau de l’èxit-, respectem la ciutat i els seus veïns, ens estimem la nostra feina i ens sentim autèntics ambaixadors de la nostra terra. I la sostenibilitat ha de guanyar, per força. En moments de crisi com els que vivim només el sentit de col·lectivitat, el respecte i el turisme conscient ens salvaran. El temps ho dirà.