22 maig Museus i turisme
És llegendària la relació museu-turisme i les petites desavinences entre aquests dos sectors. El món del turisme ha vist sovint en els museus institucions elitistes, en esferes fora del món terrenal i unes institucions una mica avorrides, lluny de la voluntat de transformar tot, absolutament tot, en quelcom atractiu i dinàmic. D’altra banda, el món dels museus ha mirat de vegades amb recel el turisme, especialment aquest últim basat en els paquets formats, grans grups amb presses, i veu en aquest tipus de turisme un perill per la preservació del patrimoni.
Crisis com la del covid-19 ens ensenyen que estem tots al mateix vaixell. I que, de fet, ja fa molt de temps que aquest model de turisme de masses i grans tour-operadors, successor d’aquell boom turístic dels 80 està ara en les seves hores baixes. De la mateixa manera, els museus ja fa temps que han deixat de ser uns continents magnífics però innacessibles de discursos incomprensibles per la majoria de mortals i busquen ara nous tipus de públic, incorporant estratègies com la tecnologia, el món digital o la gammificació en les activitats que proposen.
En aquests nous escenaris la comunicació és la base. És el moment (i potser no el tornarem a viure mai més) en què forçosament ens hem vist obligats a explicar què ens passa i consegüentment hem hagut de crear vincles, buscar nous companys, noves sinergies i contactes.
El món del turisme no sobreviurà sense l’esfera cultural, indestriable ja de la pròpia experiència turística. I el món dels museus tampoc podrà donar l’esquena al món del turisme, perquè potser és en el turisme local i probablement de perfil més familiar on trobarà el seu usuari més valuós aquesta temporada.
És en aquesta relació que penso que hi podem trobar una de les claus de l’èxit: treballar plegats, proposar projectes de qualitat, atractius i rigorosos perquè ambdós sectors capegin el temporal i en surtin reforçats.