21 nov. Els nostres productes #3. Llegendes de Girona

Girona té una llarga tradició de relats orals. Com sempre: “Girona més!” I és que els gironins no ens hi posem per poc quan és qüestió de fer valdre aquest orgull (i potser una mica de xuleria, també…).

Però és ben cert que hi ha moltíssimes llegendes que tenen com a marc històric la ciutat de Girona, i molts d’elles són sobradament conegudes: el tarlà de l’argenteria, el cul de la lleona, les mosques de Sant Narcís, la Cocollona…

Com sempre, però, les dones en sortim mal parades d’aquests relats: acabem essent les fonts de temptació i perdició dels bons homes de Déu en forma de sirena monstruosa del Galligans, o bé éssers envejosos, com la de la minyona del Bisbe, que va inventar per error el plat més típic de la gastronomia gironina: la botifarra dolça amb poma.

Justament en aquest context, l’àrea d’igualtat de l’Ajuntament de Girona engega una campanya per re-mirar les llegendes de Girona des de la perspectiva de gènere, amb el subtítol “una mirada coeducativa”.

I és que, al veure dia rere dia els cartells d’aquesta campanya sempre m’apareix a la ment la imatge de la bruixa de Girona.

Aquella tant famosa que Carles Vivó descriu de manera immillorable: “(…) Temps era temps, hi havia una dona dedicada a les diabòliques arts de la bruixeria que, per tal de mostrar el seu odi a la religió oficial, tenia el mal costum de llançar pedres contra el temple catedralici. I per obra divina, la bruixa es va convertir en pedra i la varen posar a la part més alta del temple perquè de la seva boca no en sortissin renecs o malediccions, sinó únicament neta aigua caiguda dels núvols. Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs”.

En tot cas, en l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l’edat mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les dones que no encaixaven en l’ordre social establert.

Parlar de llegendes avui és també anar contra l’ordre social establert. Implica entrenar una de les nostres virtuts sovint oblidades: la imaginació. Perquè per més vídeos, recreacions, sales immersives i fotografies 4K que ens inventem, mai res superarà el poder de la paraula. I per això la visita Llegendes de Girona és una de les millors opcions per explorar la ciutat des d’una nova (o vella!) perspectiva.