31 oct. Què faria jo si tingués un dia lliure de turista a Girona?
Aquesta és una pregunta que em faig molt sovint: què faria a Girona si vingués com a turista? Com planificaria una jornada a una ciutat que m’enamoraria a l’instant amb la informació que tinc ara mateix?
Després de moltes voltes i idees rebutjades que bé podrien haver estat donades per bones, el resultat (súper personal!) és el següent:
Matí
El meu inici de dia començaria per un bon esmorzar al lloc on fan els millors minis de pernil salat de la ciutat: la cafeteria El Campus, davant de la rectoria de la UdG, a la part alta de la ciutat. Aprofitant que ja hem pujat escales, pujaria una mica més fins a un dels espais més romàntics de la ciutat: el Pati dels Alemanys. Des de dalt de la torre de defensa, faria fotos de la panoràmica espectacular de la ciutat i em fixaria en els exuberants patis del Call Jueu que només es poden contemplar des d’aquell punt.
Un cop feta la primera parada, visitaria el Museu d’Art de Girona (o pels que no sou tan amants de l’art com una servidora, us recomanaria el Museu del Cinema). Allí s’hi descobreixen peces úniques d’època medieval i fan unes exposicions temporals interessantíssimes.
Tarda
Després del museu, si la butxaca m’ho permetés, faria un menú de temporada al restaurant Cal Ros, un dels millors de la ciutat i en ple barri menestral de Girona, sota unes arcades de pedra. Després de dinar és el millor moment per visitar la gran Catedral, buida de turistes. Per descomptat, contractaria una visita guiada que m’expliqués bé els secrets que amaga l’única nau, el claustre romànic i el Tapís de la Creació. Després de fer-me mil selfies a les escales de la Catedral, faria una parada per berenar a Martina Sweet Cakes i em menjaria un cupcake RedVelvet (són espectaculars!). Després d’aquest descans, faria un bon passeig pel barri del riu Galligants i el Call Jueu, observant parets, portes, finestres i la vida quotidiana de la ciutat.
Nit
Quan marxa el sol és el millor moment per contemplar els colors, sempre canviants, de les cases de l’Onyar. Diria que la millor perspectiva és des de la Plaça de la Independència amb carrer Berenguer Carnicer. A l’hora de sopar, triaria potser un menú més afrancesat: uns vins, formatges i embotits a La Simfonia, o bé una bona Galette a la creperie La Vedette. I després? Una bona copa a la terrassa de l’Hotel Ultònia o bé un concert de jazz en directe al Sunset Jazz Club. Un últim cop d’ull a la Catedral il·luminada de nit i un passeig pels carrers de la preciosa ciutat nocturna finalitzarien el meu dia ideal a Girona.